“Fer psicoteràpia per la pèrdua de la meva mare ha estat una de les experiències més enriquidores de la meva vida”

camí Selva negraDe formació sóc psicòloga, però mai havia anat al psicòleg. Tot i que no m’hi he dedicat professionalment, el fet d’haver estudiat la ment humana teòricament m’havia de donar certa apertura de mires a l’hora de proposar-me ser la pacient… Però quan em vaig plantejar fer-ho, vaig tenir por. En els últims anys hi havia pensat varies vegades per diferents motius, però mai trobava el moment idoni. Va ser quan vaig perdre a la meva mare de forma traumàtica que m’hi vaig veure abocada… quan el meu món es fa enfonsar i em vaig sentir sense el control sobre el que sentia, el que pensava, el que deia, i com el meu cos reaccionava. Només volia sentir-me millor i buscar la manera més ràpida i efectiva de tornar a ser la que era abans de la pèrdua. Vaig fer teràpia EMDR durant uns mesos, i a pesar del pànic que tenia d’enfrontar-me a tot el que em feia mal, enseguida vaig començar a notar canvis i a millorar emocionalment. Enseguida vaig deixar de tenir pensaments invasius que em provocaven dolor, i a mirar la vida enlloc d’amagar-me’n. Tal grata va ser l’experiència, que vaig decidir continuar uns mesos més però ja per tractar altres temes no relacionats amb el meu dol. Tot i que inicialment no coneixia la tècnica, vaig entendre que la podia fer extensiva a múltiples facetes de la meva vida com les relacions interpersonals, la millora d’habilitats o inclús la feina. Ara penso que sense ser-ne conscient en aquell moment, vaig estar lligant moltes peces que tenia disperses des de feia molt de temps. Ara fa 2 anys que vaig acabar les sessions. A dia d’avui segueixo pensant que ha sigut una de les experiències més enriquidores de la meva vida. Amb els ulls tancats recomano l’experiència tant a persones que estan passant per un moment difícil, com a persones que senzillament es volen conèixer millor i millorar ja sigui petits o grans aspectes de la seva vida. I ara que miro enrere veig que al principi de la teràpia estava totalment equivocada… després de superar la mort de la meva mare mai vaig aconseguir ser la que era abans de la pèrdua: tot i que pugui semblar una paradoxa, a dia d’avui la meva vida és molt millor de la que era abans i veig la vida amb uns altres ulls. Uns ulls molt més oberts i feliços. Gràcies Meritxell! I.M. Gener de 2015

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s