Quan una filla marxa massa aviat. Acompanyant el dol d’uns pares

El passat 5 de maig de 2016 naixia sense vida la nostra filla Mar, a les 28 setmanes de gestació. La vida se’ns va aturar de cop i no sabíem cap on anar. Vam tornar a casa i el dia a dia pesava molt. No tiràvem endavant. Tot era fosc, però teniem un fill de 3 anys que ens necessitava. Una amiga ens va parlar de la Meritxell. Casualment (o no) atenia al nostre mateix poble, i per mitja d’una professora de ioga ja coneixia la mort de la meva filla Mar. La seva intervenció amb nosaltres va ser clau. L’EMDR també. Llàgrimes, paraules, sentiments, tot sorgia en aquelles sessions. Maternitat, parella, dol… ho treballàvem tot. Poc a poc vam començar a veure la llum. Gairebé a un any de l’aniversari de la nostra filla només li podem dir una cosa a la Meritxell. GRÀCIES. Gràcies per fer-nos veure l’alegria que la nostra filla va aportar a la nostra vida mentre va ser amb nosaltres. Gràcies per ajudar-nos a nombrar-la, a naturalitzar el nostre dol, a saber gestionar les respostes (a vegades desafortunades) de coneguts i amics. Gràcies per donar-nos eines per explicar al nostre fill la prematura mort de la seva germana, i sobretot gràcies per ajudar-nos a caminar de nou pel camí de la vida junts i amb il.lusió, amb el record de la nostra filla acompanyant-nos sempre. Per tot això, gràcies, Meritxell.

Mireia Ledesma i Marc Monllor, 18 d’abril de 2017

Fotografia: Norma Grau

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s